viernes, 3 de mayo de 2013

Cos


Proposo dues versions, ambdues nascudes dins l’ esperit de la creativitat vuitcentista, creativitat generatriu d’alguns ideals que encara conviuen amb nosaltres.

Una és la de Prometeu (1), que segons l’ antic mite roba el foc als déus per a lliurar-lo als homes i amb ell la facultat del coneixement- i l’ altra és la de Nosferatu (2), el mai-mort, la renúncia a l’ànima.

El primer pretén retornar al cos la seva unitat d’origen, igual que el científic creat per Mary Shelley durant una nit de 1816, al que va anomenar Victor Frankenstein o nou Prometeu, el personatge que desitja comprendre el misteri de l'ànima, o el del cos mateix amb la seva inspiració de misteriosa energia que li confereix la vida. La segona versió representa una dissociació entre el cos i tot allò que el transcendeix i que no és decididament físic. Hi ha una relació amb el mitjà, però és de supervivència, és la línia del cos bestialitzat. És part, per dir-ho així, d’un model platònic per al qual el cos no es reconcilia mai ni amb l’espiritual, ni amb el psíquic, ni amb el social. Per contra, i això és el que aquí ens interessa, la figura del Nou Prometeu preserva la unitat de cos i ànima, i respon a aquella en la qual l'organització de la matèria resulta una totalitat el valor de la qual és major que la suma de les parts; el cos és transcendent i no té sentit sense “l’afegit” de la seva potencialitat social. És la línia del cos relacionat.

... temes o formes que pot suscitar el contacte amb l’obra prometeíca, la criatura, el cos que reviu gràcies a una descàrrega elèctrica que no és altra cosa que un cert impuls creador:





(1) García Gual, Carlos, Prometeo, mito y tragedia : textos y comentarios, Madrid, Hiperión, 1994. Shelley, Mary Wollstonecraft, Frankestein o El nuevo Prometeo, Madrid, Edaf, 2003. (2) Nosferatu, una sinfonía de l ‘horror, film de W. Murnau, 1922, adaptació lliure de la novel.la de Bram Stocker Drácula..La versió de Murnau recupera un terme introduit per Emily Gerard a La terra més enllà del bosc, al 1887, referint-se a un personatge de la mitologia de Transilvània.















Fragment de
El cos relacionat
Déborah Puig-Pey

No hay comentarios: