Uns versos per a nens

Una nit bruna

Una nit bruna

va caure al mar

un raig de lluna

despistat.

A una alga llarga

va quedar enredat

quina sort amarga!,

va pensar el raig.

Un peix platejat

llampant com un llum

el va alliberar

i li va costar un munt!

El raig, molt agraït,

va convidar al peix

a la següent nit

a veure la lluna,

cóm rodona neix,

muntats sobre l'eix

d'una blanca espurna.

El peix espantat

quan arribà a l'espai

No puc respirar!

No tornaré mai!

I tant que et tornaré!

Va dir-li el bon raig

però, espera, que ve,

espera-t, que vaig!

Però que dius?

-digué el peixet-

Jo no tinc espera

Aquí, on tu vius,

jo em moro de pena.

Pero la Reina ve

i no vol que marxis,

diu que vol un peix

que emboliqui un feix

de raigs que la facin

brillar encara més.

I el peix treia fum,

plorava a la cel.la

de rajos de llum

veient des de dalt

un vaixell de vela.

L'aigua que plorava

semblava una pluja

i això va confondre

a la reina bruixa,

i tot d'una es va fondre

dins d'aquella dutxa.

I el peixet tornà

al bell fons del mar

i allà va explicar

que havia plorat

com un núvol gras,

per poder fer ploure

i després...marxar!

Deb